Text de M. Àngels Canut amb motiu de l’exposició
Pensieri Preziosi – 5 edicione
The freedom of the Jewel.
Innovazione, colore ed energia: gioelli dalla Scuola Massana di Barcelona
Oratorio di San Rocco
Padova, 2009
MANUEL CAPDEVILA
Barcelona, 1910 -2006
S’inicia en l’aprenentatge de joieria al taller del seu pare, el joier Joaquim Capdevila Meya (1876-1959) i a l’atelier parisenc, Lacambra. Assistí a las classes de pintura del pedagog Francesc d’A. Galí a l’Ateneu Politecnicum. Throughout his life alternated jeweler profession with his passion for painting.
Durant la segona meitat dels anys trenta Manuel Capdevila s’endinsà en el projecte de dignificar la joia. Entenent-la com un mitjà d’expressió artística, hi feu prevaler el fet artístic per damunt de l’artesà. Defugí del procés d’industrialització que havia afavorit la decadència de la joieria.
Aquest propòsit fou compartit pel FAD, by the Escola Massana and collected by a group of intellectuals and art critics who with their support collaborated in the restoration of the artistic spirit that jewelry had previously achieved with the jewels of the Masrieras.
Durant els anys de la guerra civil espanyola (1936-1939) residí a París on continuà en solitud i de manera perseverant amb el seu ideari. Hi realitzà uns fermalls d’argent i laca japonesa, in collaboration with the lacquerer Ramon Sarsanedas, neocubistes fractured shapes alternate with other delicate contours clearly surreal evocation, en la línia de Picasso, Braqué, Gris i Hans Arp, Henry Moore i Salvador Dalí, que exposà al Salon d’Automne de París el 1938.
H. Maistre i R. Serlanges, en els seus respectius articles a les revistes Arts Revue Mensuelle Artistique, Llitteraire, Musicale, Théâtrale i La Reveu Moderne Illustrée des Arts et de la Vie, van elogiar la concepció personal i el caràcter renovador de les joies. Malgrat tot, els joiells restaren a l’oblit i fins al 1959, a la Exposición Conmemorativa XXX Anivesario de la Escuela Massana Conservatorio Municipal de Artes Sunturarias, no prengueren una projecció internacional. Des del punt de vista estètic, els fermalls obriren una fractura en els cànons establerts. They are currently part of the collection of the National Art Museum of Catalonia together with the Corona Kolbe, important peça d’orfebreria realitzada el 1954.
De retorn a Barcelona el 1939, Capdevila inicià la represa al taller familiar malmès pels anys del conflicte civil i n’assumí la direcció artística. Les roses, flors de neu, clavells realitzats en membrança de l’estada al país veí, mostren una extrema exquisidesa i un l’elevat coneixement de l’ofici. Conjuminà l’afany renovador de l’etapa floral amb el tempteig i l’observació de nous materials: pedres de platja, branquillons de fusta, petxines, clars de lluna… elements naturals que, amb una mínima manipulació, adquirien una extraordinària bellesa que implicà, same time, una variació formal. Joies úniques i personals, obrades amb materials austers i de continguts exultants. L’interès plàstic superà el material. Un enaltiment de la joieria que situaria Manuel Capdevila d’una manera preeminent a l’avantguarda de la joieria internacional amb un postulat que transferí a l’orfebreria civil i també a la religiosa, en un treball delicat no pas exempt de sobrietat.
A Barcelona, l’Escola Massana era el centre on és fomentaven les ensenyances de les Arts Sumptuàries i Decoratives, especially those crafts tradition of which was in danger of falling into oblivion. Lluís Maria Güell and was the editor 1958 began planning the commemoration of the 30th anniversary of the School. Per a l’esdeveniment, has the collaboration of former students Manuel Capdevila, Jordi Mussons i Enric Cluselles.
So, es preparà, l’Exposición Conmemorativa del XXX Aniversario de la Escuela Massana Conservatorio Municipal de Artes Suntuarias, which took place 1959 a l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Capdevila hi participà com exalumne presentant pintura i diverses peces de joieria, entre les quals destaquen els fermalls obrats a París el 1937. The exhibition was the testimony of the work done by the school over the years and the adaptation to the new aesthetic trends.
Güell, coneixedor de l’obra i el ideari de Capdevila, he wanted to collaborate with the project of creating the Open Jewelry Classroom within the school. En ocasió dels actes commemoratius, li n´oferí la direcció a Capdevila, atorgant-li confiança i llibertat, perquè la disposes i la dirigís, segons el seu criteri; Capdevila acceptà, amb la condició que la proposta inicial s’ampliés per tal de poder destinar una part del programa al vessant artístic i una altre al tècnic, ambdós vinculats entre si, l’un al servei de l’altre. Així doncs, la joieria i l’orfebreria quedarien integrades en el quadre d’ensenyaments tècnics i pràctics de l’escola i dins l’àmbit de les Belles Arts.
Aquests ensenyaments eren una necessitat imperativa, ja que els alumnes aprenents de joieria i argenteria eren cada cop més nombrosos dins l’escola, en detriment dels tallers professionals, on cada vegada n’hi havia menys. The new disciples were excited young people, interessats per la creació plàstica i per l’aprenentatge de l’ofici, precisaven d’algú que dirigís les seves aspiracions bàsiques per a convertir-se en bons joiers i orfebres. Les joies fetes a l’escola estaven lliures dels condicionaments comercials, els alumnes podien gaudir de les possibilitats creatives alhora que cercaven solucions per al desenvolupament de les seves pròpies idees, a diferència dels tallers on treballaven, where this was not possible because the program of work was adhered to the working conditions in production.
L’Escola fomentava i vetllava la sensibilitat artística, alhora que formava nous creadors. Hi havia una profunda compenetració entre deixebles i mestres, it left a wide margin of initiative for students. Every end of year organized an exhibition of the works of the students was followed by art critics, qui en els seus escrits descobrien artistes novells.
Capdevila es feu càrrec de les classes teòriques d’ensenyament artístic i de concepte. Les classes, que tenien una vintena d’alumnes, despertaren un gran interès. Saber mirar n’era el títol del temari. Ensenyava als joves deixebles a mirar. Mirar, descobrir, treballar, de la mateixa manera com s’ensenyen totes les arts, Paint, la música. Mirar, ensenyar a entendre i ensenyar a mirar quan es fa l’obra, i el seu entorn per dins i per fora.
Amb el seu mestratge Capdevila transferí a l’alumnat la idea defensada per l’escola alemanya: l´educació de la reflexió, de forma intel.lectual, i de l’ofici, la realització, com a parts integrants d’un tot per tal de conciliar el concepte de joia amb els ideals del moment. L’art era el pensament i l’ofici, el llenguatge. Entenent la joia com un mitjà d’expressió, de comunicació, com una realitat sensible relacionada amb altres llenguatges artístics. Uns estímuls que l’aproparien a la nova joieria internacional.
L’Escola tenia un programa d’estudi ampli i concís. S’intentava que els estudis estiguessin plens d’oportunitats i tinguessin l’equilibri necessari i els fonaments precisos per dissenyar. Hi havia llibertat en les realitzacions. S’inaugurava una etapa que s’apartava de la joieria comercial, i de mica en mica s’endinsava dins del món artístic, apartant-se de l’artesania. S’introduïa també el concepte de disseny industrial i la possibilitat de treballar en sèrie i amb nous materials plàstics.
En els cursos superiors, assentades les bases de l’ofici, es valorà la iniciativa individual. S’orientava a l’alumne a la realització personal, cultivant-ne les preferències pròpies alhora que s’estimulava la realització del producte de l’enginy i la inspiració. Quan calia, s’exercia la tutela.
S’ampliaven les funcions tradicionals, sense alterar la funció de la joia com element diferenciador social i personal. El valor creatiu substituí al valor econòmic.
Durant el seu mestratge, Manuel Capdevila establí contactes amb l’escola de Pforzheim, Kunst Werkschule, considerada el centre d’avantguarda de la joia, reconeguda arreu del món per la qualitat dels seus professors, capdavantera de la nova joieria els anys seixanta. El director n’era Karl Schollmayer: per ell la joia era un element de decoració personal, ornamentum humanum. Capdevila feu les gestions necessàries per portar a l’escola una exposició de treballs de l’Escola d’Arts i Oficis de Pforzheim, ajudat des d’Alemanya per Klaus Ullrich i Reinol Reiling, professors i amics, com una manifestació inicial de l’intercanvi cultural entre els dos centres de pedagogia artística.
El 1961 va participar en la important exposició d’orfebreria a la International Exhibition of Modern Jewellery 1890 – 1961, organitzada per la Corporació d’Argenters de Londes i el Museu Victoria & Albert, juntament amb altres joiers remarcables com Jensen, Lalique, Van de Velde i, els catalans Ramon Sunyer, Jaume Mercadé, Lluís Masriera…
El gener i febrer de 1962 took place in the former grounds of the Hospital de la Santa Creu de Barcelona exhibition entitled Exposición de trabajos de la Kunst Werkschule de Pforzheim, exhibit the projects and achievements of the most distinctive technical specialties studied in Pforzheim. La qualitat dels treballs exposats confirmaven l’alt grau de formació assolit pels artistes d’aquell centre, el més important de l’especialitat a Alemanya.
La secció de joieria presentava unes obres revolucionaries, els seus professors s’inscrivien en l’avançada de la investigació de l’especialitat a Europa. Malgrat que dins l’àmbit barceloní no transcendí, exposure meant a starting point, perquè serví d’incitació a l’alumnat. Joiers catalans establiren contacte amb tallers alemanys, hi estudiarien, hi exposaren les seves obres i propiciaren intercanvis en les investigacions. Karl Schollmayer, Reinhold Reiling, Klaus Ullrrich i Herman Start, foren els mestres d’aquesta nova generació; some of those students have become teachers at the Escola Massana and from their classrooms this new trend has been created and promoted that has followed paths parallel to those of the German school in terms of research and divergent.
The exhibition confronted the works of both schools. Incidí entre els estudiants catalans, i motivà una profunda reflexió que obrí pas a nous plantejaments de la joieria contemporània i un ventall de noves possibilitats. És confirmava l’orientació de la joia catalana cap als nous corrents europeus, s’afavoria progressivament la relació amb l’orfebreria centreeuropea i es rebia l’influx directe de Pforzheim. Hi havia una creixent arribada de llibres i revistes estrangeres de l’especialitat que juntament amb el creixent procés d’industrialització i la presència dominant dels dissenys i l’assessorament pedagògic, prepararen l’ambient favorable per l’experimentació i la transformació del concepte de joia en mans de la següent generació de joiers.
Els joves catalans que anaren a estudiar a Pforzheim, un cop acabats els estudis, de tornada treballaven a l’Escola Massana com a professors. Des d’aleshores Barcelona no ha deixat de mantenir contacte amb Pforzheim.
De resultats de l’exposició dels alumnes de la Kunst Werkschule, the Massana School were invited by the Germans to prepare another one in Pforzheim, en la qual havien de presentar els seus treballs.
Prepared an exhibition of the works of students from the Escola Massana in Pforzheim. La mostra donà prestigi internacional a les realitzacions de la Massana i s´en confirmà el caire europeu. La Kunst Werkschule concedí la Gran Placa anual al director i claustre de professors del Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries “Escola Massana”, en homenatge a la tasca docent que el centre havia desenvolupat i alhora en commemoració i reconeixement de l’acció cultural conjunta que des de feia mes d’un any havien iniciat ambdues escoles amb l’exposició que l’escola alemanya havia fet a Barcelona. Aquesta recompensa era concedida per primera vegada a un estranger, la qual cosa augmentà més encara la importància honorifica de la distinció.
Per l’Aula Oberta de Joieria passaren professors amb prestigi internacional. Hi acudiren nombrosos alumnes estrangers, per perfeccionar-se la formació artística testimoniant el creixent prestigi aconseguit per l’Escola dins i fora del país.
El 1974 començà a organitzar-se un taller de Disseny i experimentació de joiera. S’en feu càrrec inicialment Anna Font, poc desprès en fou el continuador Ramon Puig Cuyàs, que des de la seva aula ha fonamentat un corrent que és seguit per nombrosos deixebles.
Dels anys setanta ençà, Manuel Capdevila va participar activament en la vida artística catalana, alternant el seu ofici de joier amb la dedicació a la pintura.
La seva activitat professional ha estat reconeguda amb l’atorgament de premis, medalles i distincions honorífiques, destaquem: the 1967 va rebre la Medalla d’Or de l’Estat de Baviera a l’exposició Form und Quälitat de Munic, the 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya, El 1993 va ser elegit Acadèmic Honorífic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1999 he was awarded the Gold Medal for Artistic Merit by the Most Excellent Barcelona City Council.
Diferents museus i col.lecions privades i publiques han acollit les seves joies i objectes d’orfebreria. En destaquem: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, Museu d’Art de Montserrat, Copoteca del FAD.
M. Àngels Canut
Art historian