Animals Barcelonins

publicado en: Arquitectura, Art, Posts, Sense categoria | 0

Sovint amagades en escultures, façanes, fonts i fanals, a la nostra ciutat hi ha centenars de representacions d’animals que testimonien l’estreta relació entre art i les bèsties. Així doncs, avui vull escriure sobre «La Fauna artística de Barcelona». Concretament de les representacions animalistes repartides per l’espai públic de la ciutat i destacar-ne la importància i l’estreta relació que té l’escultura amb l’urbanisme. En el periple per les representacions d’animals presents a l’art públic de Barcelona, desvetllarem nombroses curiositats i dades desconegudes per a una bona part de la ciutadania. Ens hi podrem trobar dracs, tortugues, toros, gossos, gats, bous, sargantanes, llagostes, tortugues, aranyes, formigues… i també animals poc freqüents en aquestes latituds i fins i tot bèsties … Continuar

El Cafè de la Marina

El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra
Al Sant Miquel Teatre
Al Barri de Gràcia de Barcelona
En la celebració dels seus 40 Anys
Maig 2017

El cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra

L’obra es situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella.

4 minuts 12 segons

4 Minuts 12 segons és una obra de teatre actual, interessant, colpidora que invita a la reflexió.

En Jack, el fill de 17 anys d’en David i la Di ha arribat a casa després de rebre una pallissa. Mica en mica anirem descobrint qui per què ho ha fet. Tot comença amb un vídeo de contingut sexual penjat a internet en el que hi surt la seva ex-xicota, la Cara. Que s’hi veu en el vídeo? Qui l’ha penjat?

Vindicacions

publicado en: Arts escèniques, Posts, Teatre | 0

Vindicacions a La Sala del Roig

Dues dones al seu lloc feina conversen, reflexionen i comparteixen vivències que les portaran a replantejar-se la seva realitat. Una obra incisiva i plena d’humor que ens convida a qüestionar la nostra quotidianitat, els rols i les estructures de poder a través de les vindicacions, les lluites i les veus de les dones d’ara i d’abans.
En acabar us convidem al debat participatiu amb les actrius de l’obra.

Gente Bien

Gente Bien
Gente Bien. Rusiñol i La Cubana
Es clar que un dia o altre en Rusiñol i La Cubana ens havíem de trobar… Els estels han decidit que ara era el moment adequat. Com que som de Sitges hem mamat Rusiñol des de petits, l’hem olorat i quasi l’hem tocat. Aquest artista polifacètic que va revolucionar el nostre poble era un “teatrero” com nosaltres, que en ha influït i ha estat font d’inspiració…

Greg Miller es Elvis Presley

publicado en: Arts escèniques, Música, Posts | 0

Greg Miller es Elvis Presley Rockking Greg Miller Va néixer a Califòrnia el mateix dia en què Elvis es va allistar a l’exèrcit dels EEUU. Als 5 anys d’edat, Greg descobreix la música d’Elvis i debuta en els escenaris. Es va formar a la UCSD de Sant Diego, Califòrnia, mentre seguia cantant i actuant en diversos musicals. Però no va ser fins a 1992 quan Greg va debutar com a artista en un tribut d’Elvis al mític Super Show de les Vegas Legends in Concert on romandria per 13 anys ininterrompudament. Greg ha girat pel món incloent 25 visites al Japó, diversos països d’Europa, Àsia i Austràlia i milers d’actuacions … Continuar

La Plaza del Diamante

publicado en: Arts escèniques, Posts, Teatre | 0

La Plaza del Diamante de Mercè Rodoreda Adaptació i direcció de Joan Ollé Interpretada per Lolita Flores Teatre Goya – Barcelona Nota del Director Gairebé perdo la meva primera xicota per culpa de La Plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat i acabava de menjar a casa dels meus oncles Pepita i Carles, que vivien a escasses illes de la casa de la Maite. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un … Continuar