Art de Yasmina Reza
Poques vegades un quadre blanc, o millor dit, un quadre pintat de blanc, ha portat tant de rebombori. Sou a punt de veure Art, de Yasmina Reza. Una comèdia brillant. Un fenomen teatral que s’ha passejat i es passeja per tots els teatres del món des del 1994.
La majoria de vosaltres veureu Art per primer cop. Molts de vosaltres, però, segurament n’heu vist alguna altra producció abans, i és possible que alguns fins i tot hàgiu vist més d’un muntatge de l’obra. Com és això?
Yasmina Reza ha construït un poderós i alhora subtil artefacte teatral, gairebé perfecte, que demana una i altra vegada tres grans actors per fer-lo detonar. Tornem a veure ART de la mateixa manera que tornem a l’òpera per veure un cop més Le nozze di Figaro o La Traviata. Per gaudir de noves interpretacions, de nous muntatges i noves perspectives d’unes obres amb una fusteria teatral tan sòlida que sabem que no ens decebran. En teatre, fora dels clàssics, això no acostuma passar.
La idea del quadre blanc i els tres amics, l’extraordinària originalitat d’aquest punt de partida, i el seu brillant i intel·ligent desenvolupament dramàtic, així com la depuradíssima esgrima dialèctica dels personatges, ens continuen fascinant.
La meva feina ha estat, com sempre, posar-me al servei de la peça i dels actors. Dirigir un èxit no és fàcil, però comptar amb actors com el Pere, el Francesc i el Lluís facilita molt les coses. Han estat moltes hores de plaer, moltes hores treballant paraula a paraula, frase a frase, silenci a silenci, per conèixer a fons la partitura i saber trobar-hi l’afinació perfecta, el to correcte, l’estil adequat. Espero de tot cor que ho hàgim aconseguit i que us ho passeu tan bé i rieu tant com hem fet nosaltres. Un últim comentari: si la missió de l’art ha de ser sacsejar, qüestionar, fins i tot incomodar, el quadre pintat en blanc és definitivament i sense cap mena de dubte, una obra mestra. Finalment ho he entès:
El quadre blanc era un forat negre!
Miquel Gorriz