El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra
Al Sant Miquel Teatre
Al Barri de Gràcia de Barcelona
En la celebració dels seus 40 Anys
Maig 2017
El cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra
L’obra es situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella.
Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d’escapament, ja que no veu futur al poble.
Repartiment artístic
El Libori Eugeni Bonet
Caterina AinaBatlle
Rosa Nina Agustí
Salvadora M. Pilar Gené
La Rufina Dèlia Tello
Rufí Francesc Barbet
Luard Josep M. Clavé
Baldiri Joan Trias
Gracieta Txell Batlle
Maria Laia Serra
Rafel Marc Barbet
Claudi Jordi Pijoan
Una artista M. Pilar Novell
El Valent Alfred Bonet
Senyor Bernat Jordi Avilés
Tià Brais López
Moreno Edu García
Antonet Lluís Barbet
Gallaret Isaac Argüelles
Direcció de l’obra: Roser Franco i Jordi Serra
Equip tècnic: Montse Rull, Anton M. Guinart, Dala Salvà i Enric Barbet,
Josep Maria de Sagarra, (Barcelona, 1894 – 1961)
Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.
La utilització d’una llengua viva i rica, l’ús de recursos retòrics d’una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d’espines, (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o la Rambla de les floristes (1935).
En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931).
La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d’aquestes col·laboracions en dos volums: Café, copa i puro (1929) i L’aperitiu (1937). El 1938 s’estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i a la televisió.
AAVV