Sovint amagades en escultures, façanes, fonts i fanals, a la nostra ciutat hi ha centenars de representacions d’animals que testimonien l’estreta relació entre art i les bèsties.
Així doncs, avui vull escriure sobre «La Fauna artística de Barcelona». Concretament de les representacions animalistes repartides per l’espai públic de la ciutat i destacar-ne la importància i l’estreta relació que té l’escultura amb l’urbanisme.
En el periple per les representacions d’animals presents a l’art públic de Barcelona, desvetllarem nombroses curiositats i dades desconegudes per a una bona part de la ciutadania. Ens hi podrem trobar dracs, tortugues, toros, gossos, gats, bous, sargantanes, llagostes, tortugues, aranyes, formigues… i també animals poc freqüents en aquestes latituds i fins i tot bèsties prehistòriques com el mamut, present al parc de la Ciutadella.
Comencem doncs amb un itinerari que ens portarà a la Casa de l’Ardiaca, al Barri Gòtic de Barcelona. Al costat de la porta d’accés hi veurem una bústia de pedra amb cinc orenetes i una tortuga, que com podeu suposar no hi són perquè sí. Les orenetes són una al·legoria de la velocitat de la justícia i de la correspondència. I la tortuga és el contrapunt realista: voldríem que la justícia i la correspondència anessin ràpides, però, en realitat, són lentes.
Us recomano que us hi fixeu quan aneu a passejar pel Gòtic!
Ara vull ressaltar la presència de l’escultura d’un animal ben conegut
per tots els barcelonins, possiblement molts us hi haureu fet una foto o potser fins i tot enfilat. Es tracta del Mamut del parc de la Ciutadella, que data del 1906.
Respon a un projecte inicial del parc de la Ciutadella, en el qual figurava que el Parc havia de ser poblat per un conjunt de 12 escultures d’animals del passat a escala real. No cal dir que si s’hagués realitzat totalment, hauria sorprès a tots els ciutadans i visitants. Finalment, només es va dur a terme l’escultura del Mamut, aquest es va triar perquè és una espècie del passat remot, localitzada a diferents llocs de Catalunya. Una espècie que va viure al quaternari, en èpoques glacials.
L’escultura, va ser encarregada a Enric Dalmau, que la va construir amb fusta. Però gràcies a la participació d’un arquitecte, Claudi Durán, s’incorporà el ciment armat i això la va fer més resistent.
Ara fixem-nos en els dragons. Sant Jordi és el patró de Catalunya junt amb la Mare de Déu de Montserrat. Per aquest motiu, els modernistes van omplir la ciutat de dracs, a les façanes, ports, sortidors, fons, llums… n’hi ha més de 400. Recordem especialment aquí el de la Casa Batlló, el de Casa Ametller així com el de la Casa Bruno Cuadros o Casa dels Paraigües situada a les Rambles. Així mateix, en trobarem a la Sagrada Família fins i tot a les portes de la Façana del Naixement, decorades amb una fauna de petits animals que s’amaguen sotes les heures, formigues, sargantanes…
La gran presència de dracs a Barcelona ciutat comtal va motivar que també se la coneixes com la ciutat dels dracs.
No podem oblidar pas el drac situat a l’escalinata de l’entrada del parc Güell, un animal ple de color a causa de les diferents i vives tonalitats del trencadís.
Es tracta d’una obra conjunta entre Gaudí i Jujol que, s’ha convertit en una icona més de la ciutat i tot un referent del modernisme català. El Parc es va construir entre 1900-1914.
També en el nostre passeig imaginari, hi trobem una granota, concretament la de la Font de la Granota, situada als carrers Diagonal – Còrsega. On si representa una criatura subjectant un amfibi, la boca del qual serveix de brollador. Es tracta d’una escultura de bonze, obra de Josep Campeny, del 1912.
Dirigim-nos ara a la rambla de Catalunya, on hi descobrim una Girafa coqueta i un Toro pensador, ambdós desprenen un encant especial i senyorial, no pas exempts de sentit de l’humor i d’una certa ironia… això sí, amb molt d’art. N’hi ha prou amb fixar-se en les dues estàtues d’animals humanitzats que delimiten aquest passeig. Al principi, al costat de la Gran Via, tenim al Toro pensador i en l’avinguda Diagonal ens sorprèn la Girafa coqueta. Ambdues són de Josep Granyer (Barcelona 1899-1983) i estan inspirades en obres mestres com el pensador de Rodin i Paulina Bonaparte d’Antonio Cánova, respectivament.
Es tracta de, dues estàtues salvadores: un heroi i una heroïna, ja que el 1970, l’Ajuntament de Barcelona estava a punt d’aprovar un projecte urbanístic que volia convertir la rambla de Catalunya en una artèria de circulació, per la qual cosa va entrar en acció l’associació Amics de la rambla de Catalunya per tal d’impedir que el projecte es fes realitat. Per aquest motiu van recórrer a l’art per contraatacar amb una proposta artística que consistia en la creació d’un passeig de deu escultures de Josep Granyer. El senyal d’identitat de les quals era crear animals en actituds humanes des d’una perspectiva satírica.
Una altra escultura prou coneguda per tots els barcelonins, que data del 1983 és Dona i Ocell, obra de Joan Miró i Joan Gardy, Va ser la darrera gran obra de Miró. La gran escultura va passar a engalanar el paisatge urbanístic de la nostra ciutat. Feta amb formigó i ceràmica, fa metres 22 d’alçada. És una de les primeres expressions d’art públic a la Barcelona de l’època democràtica.
Com el seu títol ens indica, representa a una dona amb un barret i al damunt un ocell. La representació de femenina se soluciona amb la forma buida coberta de ceràmica negra que pren la forma de vagina, aquesta és una característica del llenguatge mironià per la forma femenina.
Si busquem un felí, ens vindrà immediatament al cap l’increïble Gat de l’escultor i pintor colombià Fernando Botero.
Aquesta escultura s’ha convertit en un símbol d’un dels barris més autòctons i entranyables de Barcelona, el Raval. Als seus veïns l’han acabat acollint amb molt d’afecte i fent-la seva. El Gat del Raval és ja una part indissoluble d’aquesta Rambla i del barri. Esdevenint un punt de trobada d’amics i veïns i zona de reunió i d’esbarjo pels petits.
El Gat en qüestió, va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona el 1987, encara que no és fins a 2003 quan troba la seva actual ubicació. Per la qual cosa, abans d’arribar on està ara, l’animaló va anar donant tombs per la ciutat fins a trobar un lloc on sentir-se a gust. La primera ubicació va ser al parc de la Ciutadella, al costat del zoo i, després el van traslladar a Montjuïc, on es va situar al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys i, d’allà va passar al centre de la ciutat. Aquesta vegada es va decidir per un lloc una mica més concorregut, al costat de les Rambles. Va anar a petita plaça darrere de les Drassanes, bastant a la vora de la seva actual ubicació.
Finalment, el 2003, aprofitant la remodelació del barri del Raval, i la creació de la seva rambla, es va decidir pujar-lo una mica més amunt de la seva anterior ubicació. I és en el Raval on ha estat més ben rebut.
Es tracta d’un gran gat negre fet amb bronze, fa 7 metres de llarg, 2 d’alt i 2 d’ample, no és més de Barcelona perquè no pot. S’ha convertit un símbol històric i representatiu d’un barri. D’una ciutat. Que ha acabat configurant-se com un dels elements distintius del Raval.
A una ciutat tan mediterrània com Barcelona, no hi podia faltar pas una espècie marina i, en aquest repertori tenim la més representativa i ben coneguts per tots, es tracta ni més ni menys del ben conegut Peix, de l’arquitecte nord-americà Frank Gehry, inaugurat el 1992 i que ha esdevingut un dels emblemes de la Barcelona olímpica.
Aquesta escultura té una mesura descomunal, fa 56 metres de llarg i 35 metres d’alt, fa la sensació que en qualsevol moment s’hagi de capbussar a les aigües del Mediterrani, que té davant seu.
Està situada al centre del Passeig Marítim amb la qual l’Ajuntament va voler redefinir la façana marítima de la ciutat.
Gehry, va voler erigir una escultura que reflectís el caràcter mediterrani i mariner de Barcelona.
Construïda sobre una estructura metàl·lica, és la seva capa exterior, d’acer inoxidable de color daurat, la que atorga bellesa i singularitat a la creació. En funció de la intensitat de la llum i del reflex dels rajos del sol, aquesta capa exterior sembla que es converteixi en una pell escatada que omple de vida l’objecte inanimat.
Però, en l’itinerari, també hi podem trobar dofins, per exemple, a la Font dels dofins al Laberint d’Horta i dins del parc de la Ciutadella…
I per acabar afegir que també dir que l’Ajuntament de Barcelona el 2018 va fer una campanya per l’adopció de gossos, repartint 20 escultures de formigó d’aquests animals lligats a diferents elements del mobiliari urbà.
Les escultures es corresponien a gossos reals pendents d’adopció que es trobaven al Centre d’Acolliments d’Animals.
Àngels Canut