La Plaza del Diamante

de Mercè Rodoreda
Adaptació i direcció de Joan Ollé
Interpretada per Lolita Flores

Teatre Goya – Barcelona

Nota del Director

Gairebé perdo la meva primera xicota per culpa de La Plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat i acabava de menjar a casa dels meus oncles Pepita i Carles, que vivien a escasses illes de la casa de la Maite. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per compendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre.

Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari. Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, filla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina Plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe.

Joan Ollé