18 Nov 2016

Emilio Freixas Aranguren

por | publicado en: Aquarel·les, Art, Pintura, Posts | 0

Emilio Freixas Aranguren (Barcelona, ​​1899 – 1976), dibuixant escenòfrag, il·lustrador.
Destaca no només com a dibuixant, escenògraf, il·lustrador sinó que és, considerat pioner de la historieta a Espanya. Així mateix se li ha reconegut la seva extraordinària tasca com a pedagog del dibuix. Ja de petit va mostrar grans dots per al dibuix. Va ser alumne del pintor Emilio Casals, (Barcelona 1843 – 1928). La seva gran habilitat i desimboltura per al dibuix el va portar a treballar en els tallers dels escenògrafs Bullbena i Girbal, com a escenògraf i decorador durant més d’una dècada. Des de la seva joventut dibuixa de manera incansable cartells, vinyetes publicitàries, és reconegut com a mestre en l’especialitat.

23 Sep 2016

Col·lecció Horizon

por | publicado en: Col·lecció Horizon, Col·leccions, Posts | 0

Col·lecció Horizon Àngels Canut     Horizon Horizon és la nova col·lecció de Complements d’ Àngels Canut A Àngels Canut l’interessa, li fascina i li agrada gaudir de l’apassionant món de les pedres. Conèixer l’ampli ventall de formes, colors, textures amb que ens obsequia la natura, posar-les una al costat de l’altre harmònicament o en una arriscada contraposició fins a obtenir un conjunt de pedres que inviten a crear la nova col·lecció d´Àngels Canut.. Coneixem el nom de les flors, dels animals, de les mascotes dels nostres amics i coneguts però sovint desconeixem el nom de la pedra que ens acompanya i lluïm. Els nostres petits tresors tenen un nom i fins … Continuar

2 Sep 2016

Fermalls catalans 1915 -1945

por | publicado en: Exposicions, Joieria, Posts, Presentacions, Sense categoria | 0

Fermalls catalans 1915 – 1945 Text adjunt a la presentació de l’exposició Fermalls catalans 1915 – 1945 Galeria Hipòtesi – Barcelona, 1999 Hipòtesi presenta amb agrat l’exposició Fermalls catalans 1925-1945, dins del programa d’exposicions retrospectives, que amb periodicitat ofereix la galeria. La mostra acull el conjunt de més de noranta peces de notables joiers catalans. Es fa precís recordar que fa 8 anys, el 1999 Hipòtesi va presentar una primera exposició, titulada Fermalls catalans 1930 – 1950, en la que es va exhibir l’obra d’alguns dels joiers d’imprescindible assistència a l’edició actual, Jaume Mercadé Queralt (1889-1967), Ramon Sunyer Clarà(1889-1963), Pere Martí Vilanova (1890-1972), Joaquim Capdevila Meya (1876-1959), Manuel Capdevila Masssana … Continuar

27 Jul 2016

Joieria modernista

por | publicado en: Joieria, Posts, Sense categoria | 0

L’Exposició Universal de 1888 i l’expansió industrial del moment donaren un important impuls a Barcelona. Barcelona és projectà com una ciutat moderna i inquieta on la burgesia i la classe treballadora tenien un important paper. Aquest impuls arribà a totes les vessants artístiques del moment, arquitectura, pintura, escultura, música, literatura, poesia, joieria…

18 Jul 2016

Enric Sagnier i Villavecchia

por | publicado en: Arquitectura, Posts, Sense categoria | 0

Enric Sagnier i Villavecchia Enric Ferran Josep Sagnier i Villavecchia va néixer a Barcelona el 21 de març de 1858 i morí l’1 de setembre de 1931. Fill de Lluís Sagnier i Nadal, home d’una solida formació humanística que inculca al seu fill, juntament amb la seva esposa Clementina Villavecchia i Brugueras. Enric Sagnier va cursar el batxillerat com alumne intern al col·legi Coll de Valldèmia a Mataró. Va estudiar música i violí amb García Robles i Gimferrer i pintura al taller del pintor del Poble Sec, Simó Gómez i a l’Escola de la Llotja. Compaginava els estudis amb la practica de l’esport, el 1913 formà part de l’equip d’hoquei … Continuar

7 Jul 2016

Casa Antoni Roger 1888 – 1890 – Barcelona

por | publicado en: Arquitectura, Posts | 0

CASA ANTONI ROGER 1888 – 1890 Barcelona La Casa Antoni Roger està situada al carrer Girona n. 20 de Barcelona, en el conegut barri dels fabricants, i construïda entre 1888 i 1890. Va ser una de les primeres realitzacions de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858 – 1931). La Casa Antoni Roger és un edifici de grans dimensions, forma part del conjunt de cases urbanes de lloguer veïnal, entre mitgeres que l’alta burgesia es feia construir a la zona baixa de la dreta de l’eixample. L’edifici va ser projectat segons les necessitats de l’època. Els espais es van determinar per la seva funcionalitat: dues escales, salons i sales especifiques, … Continuar

30 Jun 2016

Joieria i orfebreria barcelonina dels segles XVII, XVIII i XIX

por | publicado en: Joieria, Posts | 0

Joieria i orfebreria Barcelonina dels segles XVII, XVIII i XIX. Estat de la qüestió M. Àngels Canut   Treball de recerca dirigit per Joan Ramon Triadó professor del Departament d’Història de l’Art, UB presentat a l’assignatura Qüestions d’historiografia i mètode. L’ Art català, 1750 – 1808: dependencies, invariants i problemes estilístics dins del programa de Doctorat Història, teoria i crítica de les Arts 2001 -203. Joieria i orfebreria barcelonina dels segles XVII, XVIII i XIX Estat de la qüestió   ÍNDEX – Estat de la qüestió – Conclusions – … Continuar

27 May 2016

Greg Miller es Elvis Presley

por | publicado en: Arts escèniques, Música, Posts | 0

Greg Miller es Elvis Presley Rockking Greg Miller Va néixer a Califòrnia el mateix dia en què Elvis es va allistar a l’exèrcit dels EEUU. Als 5 anys d’edat, Greg descobreix la música d’Elvis i debuta en els escenaris. Es va formar a la UCSD de Sant Diego, Califòrnia, mentre seguia cantant i actuant en diversos musicals. Però no va ser fins a 1992 quan Greg va debutar com a artista en un tribut d’Elvis al mític Super Show de les Vegas Legends in Concert on romandria per 13 anys ininterrompudament. Greg ha girat pel món incloent 25 visites al Japó, diversos països d’Europa, Àsia i Austràlia i milers d’actuacions … Continuar

18 May 2016

La Plaza del Diamante

por | publicado en: Arts escèniques, Posts, Teatre | 0

La Plaza del Diamante de Mercè Rodoreda Adaptació i direcció de Joan Ollé Interpretada per Lolita Flores Teatre Goya – Barcelona Nota del Director Gairebé perdo la meva primera xicota per culpa de La Plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat i acabava de menjar a casa dels meus oncles Pepita i Carles, que vivien a escasses illes de la casa de la Maite. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un … Continuar