Sarcòfags de Karajía – Cultura Chachapoyas
Com hem explicat en l’anterior publicació del passat 23 de març, hem fet un l’interessant viatge pels Andes Amazònics del nord de Perú, on hem pogut conèixer de més a prop la cultura preincaica dels Chachapoyas , desenvolupada entre els anys 800 i 1470, visitant la Fortalesa de Kuèlap, un magnífic assentament arqueòlogic.
La cultura Chachapoyas es desenvolupa als Andes del nord-est del Perù, una area molt accidentada geogràficament, de boscos frondosos, amb una alta pluviositat i amb una boira quasi permanent. D’aquí és diu que respon el nom de Chachapoyas que significa “el poble de la boirina”.
Ara voldria referir-me a les singulars construccions funeràries d’aquesta cultura desconeguda per molts, els sarcòfags i en particular els Sarcòfags de Karajía que varem poder observar en la distància, ja que estan situats en un lloc de difícil accés, com és pot apreciar a les imatges adjuntes.
Els Chachapoyas donaven molta importància al ritual mortuori, un ritual en el que es manifesta la important estratificació social i política d’aquesta cultura.
Es te constància de que tenien una tècnica molt acurada per dur a terme el procés de momificació. Retiraven els òrgans principals del mort per tal de que el cos no es malmetés i llavors tractaven la pell per la seva conservació, no era un repte fàcil, ja que estem parlant d’un territori amb molta humitat, degut a les pluges i a la insistent boirina, malgrat aquestes dificultats les mòmies s’han conservat en bones condicions.
Desprès d’aquest delicat i minuciós treball de momificació, col·locaven els cossos en posició fetal i els embolicaven amb una tela, sovint a la part que corresponia a la cara hi dibuixaven una imatge que podia ser igual per un mateix grup familiar, desprès col·locaven els cossos en les estructures funeràries, els sarcòfags.
Els sarcòfags van ser construïts a partir d’una estructura de canyes i branques, a la que van aplicar argila barrejada amb petites branques i pedres fins aconseguir la forma que suggeria el contorn humà, ignorant les extremitats. Fent compacte el cap i la part superior del cos. A la part del cap es representava un rostre modelat en forma semicircular amb un nas aguilenc ressaltat, mentre que la boca i ulls es representaven amb uns tímids forats. Destaca com a tret particular una mena de forma arrodonida que corona el cap, damunt dels ulls porten una mena de visera. Els sarcòfags son de color blanc i estan decorats amb pintura vermella. Els sarcòfags de Karajía fan fins a 2,5 mts d’alçada, son espectaculars.
Un cop acabats, els van posar en posició vertical un al costat de l’altra com enllaçats i els van situar en un lloc inaccessible, a la part alta d’un barranc selva endins, fet que ha afavorit el seu bon estat de conservació, ja que han estat protegits dels saquejadors i el vent els ha salvat de la humitat existent a la zona. Es creu que van ser construïts el 1460
Les construccions funeràries dels chachapoyas més conegudes i en més bon estat de conservació son les de Revash, la Petaca, la Laguna de los Cóndores i los Pinchudos.
M. Àngels Canut