La arracada catalana
de finals del segle XVIII i principis del segle XIX
La arracada catalana de finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
La arracada és una joia que es subjecta al lòbul de l’orella
Al llarg dels segles les arracades han estat un element rellevant en l’ornamentació personal de les dones i dels homes de les diverses civilitzacions. La arracada com totes les joies, a part de tenir una funció ornamental té un caràcter personal, diferenciador, d’identificació de grup i de jerarquització social.
Però ara, ens volem fixar en la arracada tradicional catalana, com a manifestació artística, utilitzada per les dones des de finals del segle XVIII fins a principis del segle XIX.
Aquestes arracades estan fetes amb or i plata i porten encastats granats, topazis, ametistes i diamants. Les decoracions principalment son geometries o amb reminiscències vegetals. Un treball de joieria tant exquisit i delicat com exuberant.
Cal destacar que la bellesa i complicitat d’aquesta manifestació artística no l’eximeix de ser alhora una joia pràctica i portable, ja que les arracades catalanes estan fetes amb cossos desmuntables. Les arracades poden arribar a tenir fins a quatre parts ben diferenciades.
La part del botó que va subjecte i s’adapta al lòbul de l’orella, preferentment és quadrat o rectangular i és d’ on surt el penjant de la part central que a la vegada té dos penjants més, un a cada costat i un altre penjant al mig del que en penja un altre de més petit a sota que fa d’acabament de l’ arracada.
Les formes fines de les arracades ens evoquen les arengades, per aquest motiu les arracades catalanes son també conegudes com arracades d’arengada. També recorden les formes de la papallona amb les ales esteses, d’ametlla o de llaç.
El motiu pel qual les arracades tenen els cossos independents és que així eren més portables, versàtils i practiques. Les arracades podien créixer al mateix ritme que la dona i també per d’utilització que se’n fes de la joia, és a dir, per l’ús quotidià s’utilitzava el botó i potser un primer cos i els altres s’anaven s’ afegint segons la importància de l’ocasió o de l’esdeveniment social.
Una arracada muntada amb totes les parts fa uns 10 cm de llargada i 2,5 cm d’amplada.
M. Àngels Canut
Historiadora de l’Art