Jesús Costa Beiro
Jesús Costa Beiro, natural de Noia, A Coruña
Paisatges i colors catalanogalaics
Jesús Costa Beiro és un artista que es posa al servei de la gent humil, d’aquells per als qui el dia a dia és una lluita contínua. Plenament gallec, tant per naixença com per sentiment, ret en aquesta ocasió homenatge a Castelao, que, amb tant encert com dolor, va escriure i dibuixar sobre la seva gent i l’ànima gallega. I assoleix el seu propòsit sense caure en l’anècdota i el tremendisme fàcil, sinó amb una clara voluntat de donar la mà i ajudar els que pateixen. Resident des de fa anys a Catalunya, on és membre actiu de la vida social, considera que amb el seu art pot ajudar a mantenir, sense renunciar mai a la llibertat creativa, la memòria col·lectiva.
Jesús Costa Beiro ens impulsa a combatre les injustícies que provenen dels vicis i les comoditats socials. mostra de mestratge artístic amb transcendència espiritual.
Josep M. Cadena. Periodista i crític d’art
(Text extret del catàleg de l’Exposició Tres mirades, tres sensacions, Ajuntament Vell de Calella (Barcelona), 2015)
La naturalesa extasia les mirades
La contemplació és un exercici de plenitud de l’esperit de les persones que intueixen el llenguatge cromàtic dels camps, dels pobles i de la seva gent. Antonio Machado pintava amb la paraula els camps de Castella, Salvador Espriu dibuixava amb el vers el poble i Cancelao descobria l’ànima de la seva gent. Jesús Costa contemplador del valor cromàtic del seu entorn convida amb el seu llenguatge artístic a un diàleg d’intimitats que juguen amb la il·lusió i anhelen a descobrir la bellesa que la llum regala als seus ulls. L’artista observa i capta la intensitat d’un diàleg plenament emocional en el qual els colors posen l’emotivitat, el traç, la veritat i la composició, el missatge. La mirada de l’artista que desvetlla la màgia d’un somni que transforma la foscor de la nit en la llum del dia. Les pintures són verdaderes pedagogies que ensenyen a gaudir en els moviments del traç i dels colors les sensacions d’unes relacions que tenen en l’arc de Sant Martí la bondat d’una pluja que assaona la terra per convertir-la en un jardí. Jesús Costa, es mou en el món de les sensacions humanes que dibuixa amb traç net i espiritualitza amb un cromatisme de la simplicitat en fa un mèrit i de la combinació dels colors una imatge de l’esperit dels humans. La pintura, que presenta Jesús Costa, ha begut i beu de la filosofia i política d’un pensador i escriptor gallec que de la paraula i de l’art en féu una arma de defensa dels drets de les persones. I Jesús Costa descriu en les seves pintures l’esperit del pensador donant als colors aquella intensitat que les emocions humanes desperten.
L’obra de Jesús Costa convida al diàleg que ensenya als humans el camí de l’art que descobreix la pau de la convivència universal. Els sentiments, pensaments, emocions i passions són els colors dels camps, pobles i persones de la història.
Joan Sala Vila. Filòsof, escriptor i poeta
(Text extret del catàleg de l’Exposició Tres mirades, tres sensacions, Ajuntament Vell de Calella (Barcelona), 2015)
Fragments de Crítiques
Hai capacidade creativa pouco común e unha estimulante variedade de motivos no conxunto de pinturas de Jesús Costa que resolve axeitadamente os problemas plásticos e conquire cear composicions cromática indubidablement suxestivas. Os espidos son sempre fermosos e atópanse tratados conceptualment con fina sensibilida poética e vestido -é un decir- dun ropaxe romántico belido á ollada.
Xavier Costa Clavell
—————
Fires populars, esdeveniments ciutadans, jocs, esperes en espais públics, formen part de la nostra quotidianitat, i Jesús Costa sap plasmar plàsticament el seu transfons, és a dir, la idea de la col·lectivitat que actua unida i amb voluntat d’entendre’s en el que és essencial, i que queda reflectida en uns gestos senzills i en unes mirades clares, on no hi ha necessitat de dir res, doncs el fer sempre es trobar per sobre del dir.
La pintura de Jesús Costa és directa, honesta i participativa. Explica el que veu el seu creador i fuig de tota mena d’afectació. Per això resulta plenament agradable, alhora que estimulant , com quan un té set veritable i beu un glop d’aigua clara.
Josep M. Cadena
—————
Els ulls centren l’atenció però, a la vegada, parlen i els seus missatges tenen sempre la natura com a punt de partença. En els moments i en els indrets més inversemblants sempre hi ha un ulls que judiquen, testimonien o actúen de cronistes del temps. Però les seves cròniques no les trobarem mai escrites perquè són de moments fugissers, instantanis, i tenen per notari un artista plàstic.
Joan Sala Vila
—————
Escenas llenas de vida, muchas de ellas extraídas de su Galicia natal, que aporta al espectador calidez, a través de escenas entrañables protagonizadas por modelos anónimos; diversidad de gentes que el artista captó al natural, en la cotidianidad de sus vidas, en entornos aun idílicos, donde se respira sosiego y serenidad y el transcurrir del tiempo es reposado.
Marta Teixido
—————
Sus obras nos complacen con figuras reales y atavismos de cotidianidad, para traspasarnos con meditación y profundidad, en la materia plástica ” rompible y deshabitada” de la transfiguración.
Jesús Costa, no persigue lo inabarcable, sólo abarca el traspase de un lenguaje que de su interior pueda surgir.
A.P.P.
—————
No es una pintura amable, sino, que se interroga respecto a sensaciones y temática, imprimiéndoles veracidad.Intenta ver más allá de lo que hay, pero tampoco le interesa sumergirse en un mundo totalmente de fantasía.
Joan Lluís Montané