Josep Civit i Giraut, Joies

publicado en: Joieria, Presentacions, Publicacions | 0

LLIBRE J. CIVIT 2LLIBRE J. CIVITPresentació a la Sala Maragall de Barcelona del llibre de joieria catalana

CANUT, M. Àngels, CIVIT, Josep SAMARANCH, Mª Luisa

Josep Civit i Giraut Joies

Barcelona, SD-Edicions, 2005

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Presentació del llibre: Josep Civit i Giraut Joies

Presentar un  llibre de joieria és sempre un motiu de satisfacció i avui tenim el goig de fer-ho amb el que du per títol Josep Civit, Joies, de Sd-Edicions-Hipòtesi.

És el testimoni del que serà l’exposició retrospectiva de joieria que juntament amb M. Luisa Samaranch hem organitzat i que s’inaugurarà el proper dia 2 de juny a Hipòtesi on hi estan tots convidats.

Amb el desig de que aquesta exposició no resti en el temps com un  record llunyà, hem volgut atorgar-li un valor de perdurabilitat editant aquest llibre on hi trobaran reflectida aquesta vessant artística, la joieria i l’orfebreria,  que ha estat l’eix vertebrador de la vida personal i artística de Josep Civit.

Hem volgut testimoniar i homenatjar a Civit donant una visió evolutiva i de conjunt de la seva obra. S’ha dut a terme amb la intenció de mostrar un recull per aquells que l’han anat acompanyant i per aquells a qui ara els hi desvetllem. No és un estudi exhaustiu, és un primer pas, una porta oberta  a noves aportacions.

El documenten nombroses il·lustracions fotogràfiques presentades cronològicament de 1940 fins a 1980 i dibuixos de taller, gargots tal com l’autor els anomena, que acabaran convertint-se en unes joies tècnicament complexes d’una gran riquesa plàstica

Les joies reproduïdes han estat escollides per la seva singularitat i representativitat. El lector podrà copsar el caràcter innovador i evolutiu de l’obra així com el profund coneixement de l’ofici, un ofici que acabarà excel·lint.

La tria d’aquesta documentació ha estat laboriosa per la quantitat de material i per la importància del mateix.

Civit, ha treballat l’or, el platí i la plata de la qual es serveix  per experimentar i investigar, divertir-se i treballar-la amb exquisidesa. Embolcallar, enredar, acompanyar i presentar les diferents pedres, i elements de moda que en cada etapa va incorporar.

La seva obra és caracteritza en els anys cinquanta pel treball de la plata amb el cisell, amb unes formes resultants arrodonides, suaus, intimistes, que acaronen les diferents pedres amazonites, rodonites, cornalines…  evolucionant a formes més volumètriques on s’evidencia un apropament a l’obra de Ninon Collet.

Realitza obres d’orfebreria obrades amb coure sol o combinat amb plata ampliant així el ventall cromàtic i de textures. Les formes resultants es tradueixen en figures verticals, rectilínies, que a finals dels anys seixanta transporta a les joies impregnades d’un geocentrisme agosarat, en el seu repertori inclou les perles cultivades, coralls, lapislàtzuli, malaquites…

En la dècada dels setanta investiga amb el bufador, obtenint unes textures, volums i matisos, que homenatgen la recent arribada de l’home a la lluna. Una contraposició d’acabats de metalls matisats i polits, de formes sinuoses i simetries rectes, de plans i volums caracteritzen aquesta etapa, en la que adapta la pissarra i el lapislàtzuli, la fòrmica i el pi d’Oregó cap a finals dels anys setanta.

Per endinsar-se a principis dels vuitanta  a experimentar amb els acabats, treballant les superfícies planes i llises on alterna l’ús de l’or polit i  matisat en contrast de color amb la plata polida i oxidada, en una reinterpretació de formes naturals, còdols, versionant-los en or i plata que avui la podem reconeixem en les escultures que aquí es presenten.

Josep Civit és un home que ha viscut obert a totes les corrents artístiques, ha begut de les seves fonts i s’ha endinsat en elles en el transcurs del temps. Conegudes son també les seves aportacions artístiques en el món del pessebrisme , la pintura i l’escultura que avui presenta.

Per acabar, voldria afegir que aquest llibre ha estat possible gràcies a l’entusiasme i dedicació de M. Luisa Samaranch, iI agrair la col·laboració d’Elisenda Capdevila i Josep Civit.

Així mateix  fer extensiu aquest agraïment al Sr. Raimon Maragall la seva amabilitat per l’atenció i per l’entusiasme en acollir el llibre a casa seva,  a la seva sala d’art  en una mostra més de la seva sensibilitat vers del món de les arts. Volem acompanyar-lo i felicitar-lo per la presentació de les escultures de Josep Civit on hi podem reconèixer autentiques joies de ferro de gran format i, felicitar a Josep Civit  per aquesta magnifica exposició.

Moltes gràcies per la seva atenció

M. Àngels Canut

Historiadora de l’Art 

Josep Civit

Josep Civit i Giraut va néixer al barri d’Horta de Barcelona el 1927. Durant la seva infantesa, l’obrador de pa familiar esdevingué el seu primer taller, on es va iniciar d’una manera inconscient i enjogassada a la pràctica artesana.

De ben menut, passava llargues estones davant d’una taula del forn modelant pasta de pa i fang, fent figures que després coïa el seu pare. Va practicar també la papiroflèxia i el treball de la fusta. La creixent habilitat adquirida amb les mans i el coneixement de les diferents matèries i textures ampliarien el seu horitzó formal.

L’interès que li desvetllava tot allò que es podia realitzar manualment el va dur a presenciar el procés de realització d’unes arracades que la seva mare havia encarregat al joier Emili Estradé. Així, només amb catorze anys, va acudir al taller i per observar com treballaven els operaris. La inquietud naixent per aquest ofici el va portar a practicar amb el metall, a serrar i soldar, fent així els primers exercicis pràctics de joieria, i a iniciar-se d’aprenent en una professió que tot just començava a desvetllar-se-li. Al taller d’Estradé hi va romandre un període de sis anys, durant els quals va aprendre les especialitats complementàries de l’ofici: disseny, preparat del metall, gravat, cisellat, clavat i galvanotècnica, entre d’altres.

Més endavant, Civit es va incorporar al taller de Balart, on va aprendre a fer capses per a rellotges. Al 1948 s’independitza i s’instal·la en un habitacle de la casa familiar, un espai que li permetrà d’experimentar lliurement. Al mateix temps, amplia la seva formació al costat de l’escultor Charles Collet, amb qui l’unirà una forta amistat que es fa extensiva a l’esposa d’aquest, Ninon, escultora, orfebre i pintora; també fa la coneixença de Josep M. Garrut, pintor i tractant d’art.

En aquest primer taller propi, situat a la casa familiar del carrer de Sant Tomàs a Horta, practica amb els diferents metalls i estudia la utilització de l’or, la plata i el platí. Calia conèixer el tractament de cada metall per tal de poder dur a terme els aliatges i els repujats, però també la resistència per aconseguir la duresa adient a les necessitats de cada peça. L’estudi li proporciona, com ell mateix diu “un profund coneixement de l’ofici” que li permet d’iniciar-se en el dibuix de les joies, els “gargots”; a interpretar-los i a fer-ne les oportunes modificacions fins a aconseguir unes “peces de qualitat, ben acabades, portables i còmodes”. Un conjunt de coneixements i pautes de treball que sabrà transmetre més endavant als seus deixebles.

Ben aviat els encàrrecs es multipliquen i l’espai del taller comença a resultar insuficient. El 1949 es trasllada a un pis del carrer d’Horta que li permet la venda a particulars i a joieries. I l’any 1962 obre al mateix carrer un nou taller, més gran, on treballaran quinze persones entre operaris i aprenents que, en el futur i gràcies a la formació rebuda, passaran a obrir els seus propis tallers.

El 1964 és convidat, per primera vegada, a presentar la seva obra de forma individual. L’exposició, organitzada pel Cercle Artístic d’Horta, va rebre crítiques elogioses per l’alt grau de renovació estètica i per la qualitat de les peces exposades. Posteriorment, Civit participarà en exposicions individuals i col·lectives, tant d’àmbit nacional com internacional, arran de les quals serà reconegut i guardonat amb diferents distincions.

Per fer front a la producció creixent i a la gran diversitat de peces executades, encara li caldrà fer, al 1970, un darrer trasllat de taller, aquest cop al carrer Martí i Alsina, també al barri d’Horta, on treballaran vint-i-cinc col·laboradors. Poc després, inaugurarà una joieria.

Les peces obrades de Civit responen a dos criteris diferenciats. D’una banda, la joia d’investigació amb la qual el fet artístic assoleix un major protagonisme: peces úniques on experimenta amb aquells materials i tècniques que considera vàlids com a objectes plàstics. I, de l’altra, la joia realitzada com a peça de producció seriada, més comercial, en la qual, malgrat que es repeteix el modelatge, els acabats es fan manualment per tal de mantenir l’aspecte artesà de l’ofici.

Una part de la producció anava destinada al mercat d’Europa i dels Estats Units. Totes les realitzacions responien als dibuixos projectats per l’orfebre que, un cop obrats, patentava.

Al llarg de la seva trajectòria professional, la plata no va perdre mai protagonisme, de fet Josep Civit se’n declara un apassionat. El captiva la riquesa de les qualitats que ofereix, dels òxids i de les textures; la manejabilitat resultant de la combinació dels diferents aliatges que li permeten d’elaborar joies i objectes de gran diversitat formal, on destaca també la gran cura dels acabats. Amb gran exquisidesa, se serveix d’aquest metall per acompanyar i embolcallar els diferents elements que, fruit de l’estudi, l’interès i l’observació de l’entorn més proper i del més llunyà, incorpora al seu art. Adapta, així, una gran varietat d’elements a la joieria ‑‑la fòrmica, el pi d´Oregon, les làmines de pissarra‑‑ tot reinterpretant les formes naturals. De la lectura de llibres d’antropologia, en sorgiran noves idees, joies i objectes amb reminiscències primitivistes.

L’obra de Civit mostra, des dels seus orígens, un criteri coherent, innovador i segur que el fa defugir qualsevol mena de magnificència, per tal d’aconseguir la perfecta moderació de la forma i l’austeritat conceptual fins a arribar a l’abstracció.

Les joies de la primera meitat dels anys cinquanta estaven realitzades preferentment en plata i evidenciaven el predomini del treball de cisell. Les formes resultants eren arrodonides, suaus, intimistes i acaronadores de les diferents pedres. A partir de la segona meitat dels anys cinquanta, s’incorporaran detalls d’or i sovintejaran les àgates; les joies prendran més volum que en l’etapa anterior, i les formes faran evident l’interès de l’autor per l’obra de Ninon Collet.

Per a la realització d’objectes d’orfebreria, va emprar el coure sol o bé combinat amb la plata, per tal d’assolir un generós ventall de cromatismes i textures. Les figures eren predominantment verticals, rectilínies i austeres; unes formes que, a finals dels anys seixanta, transportarà a les joies distanciant-se de les arrodonides i suaus inicials fins a endinsar-se en un món geomètric, agosarat i coratjós, en què ampliarà el nombre de materials emprats ‑‑perla cultivada, corall, lapislàtzuli, malaquita‑‑ i adequarà també d’altres elements de la moda del moment que conferiran una gran singularitat a les peces.

 Els primers anys de la dècada dels setanta, començarà a experimentar amb el bufador per tal d’obtenir una major diversitat de textures, volums i matisos; és el moment en què realitza unes joies que homenatjen la recent arribada de l’home a la lluna. Les peces resultants són una contraposició d’acabats, de metalls matisats i polits, de formes sinuoses i simetries rectes, de plans i volums. A les formes, hi adapta amb preferència la pissarra i el lapislàtzuli com a pedres ornamentals. Finalment, ja a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, començarà a experimentar amb els acabats treballant les superfícies planes i llises, on alternarà l’ús de l’or polit i matisat, en contrast de color amb la plata polida i oxidada. Fruit d’aquest treball, presentarà una col·lecció de joies inspirades en els còdols.

L’alta joieria i les peces d’orfebreria religiosa destinades a l’aixovar litúrgic no quedaren excloses del caire innovador de l’artista.

Des dels seus inicis, Civit va alternar la pràctica de la joieria i l’orfebreria amb la pintura, l’escultura i la realització de pessebres, amb els quals ha assolit el reconeixement a nivell internacional. Ha estat membre actiu de l’Associació Pessebrista de Barcelona, on ha impartit classes. També ha practicat la fotografia i el cinema amateur. Igualment, del 1950 al 1970, va participar activament en competicions de motociclisme i automobilisme.

Va ser nomenat president del Cercle Artístic d’Horta en reconeixement a la seva dinàmica participació en la vida artística i cultural d’aquesta vila.

El 1999 el Museu d’Arts Decoratives de Barcelona adquireix diferents peces de joieria de Josep Civit.

 M. Àngels Canut

Historiadora de l’Art