El cafe de la Marina -Barcelona - Àngels Canut

El Cafè de la Marina

El Cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra

Al Sant Miquel Teatre

Al Barri de Gràcia de Barcelona

En la celebració dels seus 40 Anys

Maig 2017

 

El cafe de la Marina - Barcelona - Àngels Canut El cafè de la Marina de Josep M. de Sagarra

L’obra es situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella.

Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d’escapament, ja que no veu futur al poble.

Repartiment artístic

El Libori Eugeni Bonet

Caterina AinaBatlle

Rosa Nina Agustí

Salvadora M. Pilar Gené

La Rufina Dèlia Tello

Rufí Francesc Barbet

Luard Josep M. Clavé

Baldiri Joan Trias

Gracieta Txell Batlle

Maria Laia Serra

Rafel Marc Barbet

Claudi Jordi Pijoan

Una artista M. Pilar Novell

El Valent Alfred Bonet

Senyor Bernat Jordi Avilés

Tià Brais López

Moreno Edu García

Antonet Lluís Barbet

Gallaret Isaac Argüelles

 

Direcció de l’obra: Roser Franco i Jordi Serra

Equip tècnic: Montse Rull, Anton M. Guinart, Dala Salvà i Enric Barbet,

 

Josep Maria de Sagarra, (Barcelona, 1894 – 1961)

Dramaturg, periodista, novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.

La utilització d’una llengua viva i rica, l’ús de recursos retòrics d’una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l’espectador, el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d’espines, (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) o la Rambla de les floristes (1935).

En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1931).

La novel·la Vida privada (1932) és considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.

Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d’aquestes col·laboracions en dos volums: Café, copa i puro (1929) i L’aperitiu (1937). El 1938 s’estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s’incorpora a la vida literària clandestina i, amb l’ajut d’alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante, tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a diverses llengües i algunes es duen al cinema i a la televisió.

AAVV