Concepción Ibáñez Escobar (Canet de Mar, (Barcelona), 1926).
Concha Ibáñez Escobar (Canet de Mar, (Barcelona), 1926).
Les seves il·lustracions a l’oli o al gravat han acompanyat obres d’escriptors com Baltasar Porcel, Miquel de Palol, Marta Pessarrodona, Cesáreo Rodríguez-Aguilera o Josep Maria Carandell.
Va estudiar pintura amb el pintor Josep Oriol Baqué Mercader, i posteriorment pintura, gravat i dibuix a l’Escola Llotja amb artistes com Francesc Labarta, freqüentant els ambients de l’època al Cercle Artístic de Sant Lluc.
La primera mostra pública de les obres de Concha Ibáñez va ser en una exposició solidària per ajudar les famílies de presos polítics, a la dècada dels cinquanta.
Després de diverses estades a diverses ciutats italianes, a París i a Madrid, el 1960 va exposar individualment a la Sala Jaimes de Barcelona, i amb posterioritat a la Sala Abril de Madrid, i en anys successius en diverses galeries catalanes, a Palma de Mallorca, Sant Sebastià, Madrid, Milà (Itàlia), Viena (Àustria), Brussel·les (Bèlgica), l’Havana i Holguín (Cuba) i Nova York. La seva obra es troba en diversos museus, entre els quals en destaquem el MACBA.
Va exposar (1962-1969) i va ser membre del patronat organitzador del Saló de maig de Barcelona, de 1966 a 1969. Va presentar les seves obres al Saló femení d’art actual de Barcelona. Ha rebut diversos premis, entre els quals el primer Premi de Pintura Ciutat de L’Hospitalet (1966); el segon Premi de la Diputació de Girona (1967); el tercer premi de Pintura Hidalgo de Caviedes en el concurs del Museu Zabaleta, de Jaén (1973); el Premi de Pintura Donart, a Barcelona (1995); i el Premi d’Arts Plàstiques del Museu de la Marina de Vilassar de Mar (1997), a Barcelona. El 1999 va inaugurar la mostra «El segle de les dones a la Mediterrània», organitzat per l’Institut Català de les Dones.
Concha Ibáñez ocupa un lloc destacat entre les artistes plàstiques catalanes més representatives de la seva generació, com Emília Xargay, Maria Assumpció Raventós, Maria Girona i Benet o Montserrat Gudiol.
La seva obra té un estil propi. En paraules del periodista i crític Josep Maria Cadena: «Concha Ibáñez és una paisatgista perquè desitja entendre el món en el seu conjunt. Podria representar altres aspectes de la vida col·lectiva, però en la seva visió anímica de diversos paisatges aconsegueix expressar la seva voluntat solidària. Observa, sent i sintetitza al màxim perquè la força de la bellesa obri camins que portin al concepte de concòrdia».
Daniel Giralt-Miracle ha titllat la seva pintura de «síntesi d’espai, llum, terra, natura i arquitectura dins d’un tot ben treballat i sensible als trets propis de cada lloc».
Per Baltasar Porcel, «Concha Ibáñez, pintora de paisatges, gairebé mai pinta un paisatge: se serveix d’uns accidents geogràfics per ex teoritzar la seva personal concepció estètica i anímica«.
Segons el crític Cesáreo Rodríguez-Aguilera,» amb la seva parsimònia i la seva seguretat, Concha Ibáñez ha anat perfilant amb caràcters propis les formes i els signes, ha enriquit la matèria, ha donat solidesa al sentit arquitectural de la seva pintura, ha conjugat el color amb moderació i amb audàcia».
Santos Torroella va considerar que Ibáñez» practica el tacte i la geometria de l’art de pintar amb un fervor infreqüent, amb una clara distinció que fa que en les seves obres tot sigui límpid i serè, clar i precís però, al mateix temps, suau i amb afecte, més mimat dolçament que com plàsticament presonera en la seva estricta captació.
El crític José Corredor Matheos ha considerat que «Concha Ibáñez ha anat unint, amb el temps, dos processos que semblen contradictoris: el d’una progressiva abstracció i el d’una concreció major cada dia, amb l’enfocament d’una parcel·la concreta de la realitat».
En el diccionari Ràfols es sintetitza l’estil de Concha Ibáñez: «la seva obra, dedicada especialment al paisatge, està feta de soledats i silencis, resolta amb senzillesa i acolorida amb dolçor, desplegant formes amb matisos amb una captivadora sensibilitat poètica. El mateix es pot afirmar dels seus gravats, en els quals la subtil gradació de grisos s’alia amb un sentit de la forma, invariablement sobri i candorós.
El 2014 l’Ajuntament de Canet de Mar va concedir la seva medalla d’or a Concha Ibáñez.
AAVV.
No dubtis en veure les obres de Concha Ibánez https://angelscanut.com/es/producto-categoria/galeria-dart-tecnica-mixta/nostres-artistes/concha-ibanez/