CASA ANTONI ROGER 1888 – 1890
Barcelona
La Casa Antoni Roger està situada al carrer Girona n. 20 de Barcelona, en el conegut barri dels fabricants, i construïda entre 1888 i 1890. Va ser una de les primeres realitzacions de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858 – 1931).
La Casa Antoni Roger és un edifici de grans dimensions, forma part del conjunt de cases urbanes de lloguer veïnal, entre mitgeres que l’alta burgesia es feia construir a la zona baixa de la dreta de l’eixample.
L’edifici va ser projectat segons les necessitats de l’època. Els espais es van determinar per la seva funcionalitat: dues escales, salons i sales especifiques, menjadors, dormitoris i banys, diferenciant el que podrien dir la zona de dia i la zona de nit a fi de donar una major comoditat i confort a les cases. Inicialment tenia entresol i tres plantes. En una rehabilitació posterior, feta pels arquitectes Josep Benedito i Jaume Llobet, es va construir una planta més, per adaptar aquesta casa de veïns a un edifici oficial.
Actualment a la Casa Antoni Roger hi ha la seu de l’Escola Pública de Catalunya i d’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació. La façana de l’edifici, no es va veure alterada per aquesta rehabilitació.
A la façana observem com Enric Sagnier alternà elements clàssics i medievals, columnes de tipus jònic i una gran greca de coronament emmerletat renaixentista.
La part central de l’edifici, és a dir la façana del xamfrà, és la més important, on va incloure més elements decoratius i on va situar els balcons principals, les finestres i la porta d’entrada que condueix a un ample vestíbul amb la gran escala noble de pedra.
En el costat esquerra de la façana hi ha un baix relleu del Cercle Artístic dedicat a la memòria d’Enric Granados i la seva esposa.
El resultat final de la combinació de tots aquest elements és una façana absolutament simètrica on la proporció d’ obertures i massissos és perfecta. El tractament de les arestes dels xamfrans està molt ben resolta, tot i que dona una excessiva importància als merlets.
En aquesta edificació Sagnier emprà el ferro, el totxo i l’estucat tipus petro per la façana. A la porta d’accés del carrer hi ha un estucat encoixinat per donar més importància a la porta. Els balcons del xamfrà tenen un gran protagonisme.
La barana és de pedra calada i les porten estan coronades amb el que en el seu moment deuria ser l’escut de la família Roger, avui inexistent, en les orles del guarniment de l’escut estan reproduïdes les inicials A.R.
A la part superior de l’edifici hi ha la barana de pilarets que son una prolongació dels pilars de la façana del xamfrà. En les façanes que donen als carrers Girona i Ausiàs March els pilarets han estat substituïts per blocs de pedra. Tant els pilarets com els blocs de pedres es van alternat amb una barana de ferro forjat. Cal remarcar els importants ràfecs que li donen un caire de monumentalitat a l’edifici.
A la façana del xamfrà hi ha una mena de rosetó de pedra, que compleix la funció d’aïllant i de cambra de ventilació, aquest edifici, tan sols ventila pel xamfrà, doncs en els carrers Girona i Ausiàs March canvia la decoració d’aquesta mena de rosetó per una greca molt important que dona ritme a l’edifici.
M. Àngels Canut Canut
Historiadora de l’Art